Nosaltres el camí de ronda el començarem a Platja Fonda ja que és molt més fàcil aparcar a l'estiu que a Aiguablava, tret que es vagi a primera hora del matí.
Platja Fonda es troba al Cap de Begur. Per arribar fins aquí des de la localitat de Begur seguir les indicacions direcció Aiguablava fins que els senyals ens desviïn a aquest lloc.
Hi ha un pàrquing de zona blava en el qual es paga.
Per arribar a la vora de la platja cal baixar unes escales, per la qual cosa pot ser que no sigui accessible a totes les persones.
Té una extensió de 170 metres per 20 metres d'ample.
Envoltada de pins i amb sorra gruixuda de color gris. De seguida ens cobreix de manera que caldrà vigilar els nens si anem amb ells. No té cap servei com banys o restaurants, de manera que conserva una bellesa singular que s'engrandeix amb aquest aigua blava turquesa.
Tornem a pujar les escales per començar el camí de ronda. Està perfectament indicat, gairebé no té dificultat i el recorregut fins Aiguablava ens portarà mitja hora.
El primer que ens trobem és aquesta petita caleta de pedra de 10 metres de longitud i 15 d'amplada amb sorra gruixuda molt tranquil·la, cala de n'Estasia. No té cap servei.
A pocs metres ens sorprèn aquesta espectacular piscina que està reservada als apartaments Es Cau. Hi ha vigilant, fins i tot a l'hora del dinar, per als més murris. Continuem cap a Fornells gaudint del paisatge. Fornells.
Ja a la localitat ens acostem al port esportiu i la casa anomenada El Paraiso que Bonaventura Sabater va construir sobre el port de ses Orats i des d'on fa cent anys es va batejar aquest litoral amb el nom de Costa Brava. Just al costat aquesta petita platgeta amagada entre les cases, la cala Ses Orats.
A continuació Cala Port De Fornells, on en aquesta esplanada de ciment tenim un accés fàcil a l'aigua a través de diverses escales, com si d'una gran piscina es tractés.
A més des d'aquest punt ja tenim unes estupendes vistes del Parador d'Aiguablava envoltat totalment de pins i també dels voltants. El nostre següent destí Cala Malaret. D'aigües cristal·lines, com totes les anteriors, i sorra fina i daurada.
Deixem les cales per seguir cap amunt pel nostre camí de ronda que discorrerà per l'interior entre túnels, camins i habitatges particulars molt boniques. Per arribar a Port d'Esclanyà o Cala dels Tries, com també se la coneix. Aquesta platja de pedretes, còdols i ciment no està gens massificada en els seus 80 metres de longitud. No té dutxes, ni banys ni cap altre servei. Això sí, hi ha un petit embarcador per pots petits ja que té un calat amb poca profunditat.
Ja ens queda poc per arribar Aigublava mentre els blaus del mar i les barquetes ens delecten amb aquestes estupendes postals. Per fi la albirem, però en ser agost està abarrotada de gent.
En menys d'un minut ja estem baixant unes escales que ens deixen en aquesta bonica platja a la qual poder donar-nos un merescut bany. De 75 metres de longitud com bé indica el seu nom té unes aigües cristal·lines, amb diferents tons de blaus increïbles, la seva sorra és fina i daurada i té poca profunditat. En ella trobem dutxes, guinguetes, restaurants, rampes que faciliten l'accés a persones amb alguna discapacitat, lloguer d'hamaques i fins i tot barques de pedals i escola de busseig. L'única pega que és una platja molt concorreguda a l'estiu. Aquí tenim un pàrquing de zona blava però si arribem una mica tard i és temporada alta haurem d'aparcar a la cuneta sempre que hi hagi lloc. Amb aquest quart tram ja hem vist que visitar en els camins de ronda de Begur. Ara només queda que vingueu a gaudir-ne.
Tornar enrera